La pèrdua de costums

Quan parlem de costums, hem de destacar que en general tots ens em limitat a acceptar el que tenim i no valorar l'esforç que s'ha fet per aconseguir-ho. Tan es així, que ens em acostumat a veure del tot normal poder portar els nostres fills a l'escola bressol del municipi, ens em acostumat a tenir un servei sanitari a jornada completa, ens em acostumat a poder presentar-nos a diari a la sala de lectura Sant Jordi i tenir accés als llibres, a la cultura, fins i tot ens em acostumat a desplaçar-nos al poble veí amb transport públic!

Hi ha costums ideals, i costums millorables, i no dic, veí climentó, que vostè o jo vulguem unes o altres. Tan sols vull dir, que amb el pas del temps, ens em acostumat a veure l'extensió de millors costums, petits o grans, com un fet imprescindible.

Però en l'actualitat estem patint una crisis d'identitat que allunya els nostres interessos de la cultura i les tradicions que defineixen Sant Climent. I tan cert és el fet de que els serveis milloren amb el pas dels anys, com el fet de que les tradicions es perden amb el pas de les generacions.

I això no vol dir que els temps actuals, penso, siguin pitjors que els antics, al contrari. Però em de saber vèncer les dificultats com ho varem saber fer en un passat, i cenyir-nos en l'esforç i l'il·lusió que ens van permetre millorar les costums, per mantenir vives aquestes tradicions. I es que l'home és un animal de costums, va dir Hernán Manuel. Però capaç de perfeccionar les millorables, si em permeten l'optimisme históric.

I amb l'esforç de les generacions que avui dia sostenen el nostre poble i els èxits aconseguits (com la ciutat pubilla de la sardana 2008), aconseguirem mantenir vives i rellevar les caramelles, els geganters, els dia dels 3 tombs.. i el que és més important; la cirera, la identitat de tots els climentons.